Torno a escriure. Aquest cop en català. I si m'equivoco torno a començar
Agafo el meu boli_bic un altre cop. Sembla mentida però em ve de gust seguir escrivint en aquesta pàgina.
Gràcies a dvd per haver contestat. Ets un sol!!! i per haver-me animat a seguir escrivint al blog.
És curiós el fenomen dels blogs. Pàgines en les que pots escriure sentiments personals, reflexions o altres coses, disposat a que siguin llegides per altres persones, sovint desconegudes. Som una mica rares les persones, no creieu?
S'apropa el cap de setmana. Són aquells dies, que algunes persones utilitzen per a descansar, per a desconnectar. No sempre és així. Aquest cap de setmana, el tinc ple de coses, i no tan sols aquest. L'altre dia mirant l'agenda m'adonava que fins el cap de setmana del 28 i 29 de maig tinc coses. Com a mínim tinc la sort de tenir caps de setmana... això em reconforta.
Encara penso en quin to m'he de dirigir en aquest blog, suposo que ja s'anirà configurant depenent de la inspiració del moment. No patiu, ja l'anirem construint.
Com heu vist, he canviat l'idioma de l'escriptura, i és que em sento més còmode expressant-me en català. És meu idioma matern. Sento que algunes persones que visitin el blog no entenguin el català.
Bé, per avui ho deixo. Comença a ploure. És bonic veure ploure per la finestra de casa. És d'aquelles imatges quotidianes que sempre m'han agradat. Només existeix un problema, que el romanticisme el trenca el fet d'anar a treballar. Acabaré mullant-me.
Us he de dir una cosa: sóc educador social i treballo a Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina. Una feina la mar d'interessant, d'enriquidora, i que no canviaria per a res del món.
Avui parlant amb una persona arribàvem a la conclusió, que no sabríem treballar d'una altra cosa. Deu ser per la intensitat de la nostra feina, pel nostre compromís.
Bé, per avui, m'acomiado, crec que m'hi enganxaré i seguiré escrivint. Gràcies a tots i a totes aquelles persones que fan que cada dia sigui un moment bonic i agradable de relació, d'amistat.
Una forta abraçada
Tanco el meu boli_bic. Aquest cop de color blau.
Gràcies a dvd per haver contestat. Ets un sol!!! i per haver-me animat a seguir escrivint al blog.
És curiós el fenomen dels blogs. Pàgines en les que pots escriure sentiments personals, reflexions o altres coses, disposat a que siguin llegides per altres persones, sovint desconegudes. Som una mica rares les persones, no creieu?
S'apropa el cap de setmana. Són aquells dies, que algunes persones utilitzen per a descansar, per a desconnectar. No sempre és així. Aquest cap de setmana, el tinc ple de coses, i no tan sols aquest. L'altre dia mirant l'agenda m'adonava que fins el cap de setmana del 28 i 29 de maig tinc coses. Com a mínim tinc la sort de tenir caps de setmana... això em reconforta.
Encara penso en quin to m'he de dirigir en aquest blog, suposo que ja s'anirà configurant depenent de la inspiració del moment. No patiu, ja l'anirem construint.
Com heu vist, he canviat l'idioma de l'escriptura, i és que em sento més còmode expressant-me en català. És meu idioma matern. Sento que algunes persones que visitin el blog no entenguin el català.
Bé, per avui ho deixo. Comença a ploure. És bonic veure ploure per la finestra de casa. És d'aquelles imatges quotidianes que sempre m'han agradat. Només existeix un problema, que el romanticisme el trenca el fet d'anar a treballar. Acabaré mullant-me.
Us he de dir una cosa: sóc educador social i treballo a Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina. Una feina la mar d'interessant, d'enriquidora, i que no canviaria per a res del món.
Avui parlant amb una persona arribàvem a la conclusió, que no sabríem treballar d'una altra cosa. Deu ser per la intensitat de la nostra feina, pel nostre compromís.
Bé, per avui, m'acomiado, crec que m'hi enganxaré i seguiré escrivint. Gràcies a tots i a totes aquelles persones que fan que cada dia sigui un moment bonic i agradable de relació, d'amistat.
Una forta abraçada
Tanco el meu boli_bic. Aquest cop de color blau.
1 comentario
Anónimo -
Gaudir del que pasa al teu voltant i del que fas, és un regal que no sempre sabem valorar. Enorabona!